Cap d’agulla esfèric amb cinc orificis i denes d’os encastades

Nom de la peça: cap d’agulla esfèric amb cinc orificis i denes d’os encastades.

Número 6311-2.

Cronologia: 1200/1100–900 cal BC.

Mides: diàmetre de l’esfera, entre 14,2 i 15 mm; diàmetre dels orificis, entre 5,5 i 5,8 mm; diàmetre de la tija, 3,4 mm; pes, 8,2 g.

Material: bronze de plom.

Estat de conservació: restaurat.

Procedència: sa Ferradura (Porto Cristo, Manacor).

Descripció: es tracta d’un cap d’agulla esfèric, amb cinc orificis en cadascun dels quals trobam encastada una petita dena “d’os” amb perforació central. L’esfera és molt irregular i tendeix a formes anguloses. Com que el diàmetre de les denes és força inferior al dels orificis, originalment es degué utilitzar alguna resina vegetal no conservada per mantenir-les fixades. La forta i ràpida corrosió de l’objecte ha permès conservar in situ les incrustacions. L’examen de la peça durant la restauració ens aporta indicis d’una producció mitjançant la tècnica a la cera perduda. Segons les observacions fetes durant la restauració, el gruix del metall té tan sols uns pocs mil·límetres d’espessor (com. pers. de M. Munar). Fabricat a partir de la fosa amb el procediment de la cera perduda amb una matriu d’argila, que podria conservar-se a l’interior.

S’han realitzat anàlisis superficials de composició elemental i d’isòtops de plom. La composició de l’agulla de sa Ferradura es mostra consistent amb una fosa amb el procediment de la cera perduda, amb quantitats de plom entre el 3% i el 4% i una forta concentració d’estany, de gairebé el 17%. Els resultats d’isòtops de plom permeten afirmar que el metall amb què es va manufacturar l’agulla no procedia de les Balears, però no són conclusius respecte a l’origen.

Context: hàbitat costaner.