Col·lecció de clixés d'impremta de s. XX

Nom de la peça: Matrius d'impremta; (1.234 fotogravats). Aquest cas concret es tracta del projecte presentat per a la construcció del monòlit de Mossèn Alcover a la plaça Jordi Caldentey de Manacor. Es va publicar al Setmanari Arriba núm. 1229, de 13 de gener de 1962.

Cronologia: Segona meitat del segle XX, des de 1947 fins a 1975.

Mides: Molta varietat; la gran majoria són entre 6,5x10x2; i 7x10x2.

Descripció: Són una sèrie de planxes metàl·liques recobertes d'una emulsió fotosensible sobre les quals s'ha transferit una imatge a partir d'un negatiu fotogràfic. L'enduriment o no de l'emulsió exposada a la llum determina les zones menjades per l'àcid i, per tant, les zones que queden en relleu i que, un cop entintades, transfereixen la imatge al suport. Estan composts de dues parts: una metàl·lica, de llautó, on trobam la imatge en negatiu preparada per ser transferida al suport, que normalment és el paper; i l'altra part, una base de fusta. A la fusta del fotogravat trobam diferents dades escrites a llapis o bolígraf que ens donen certa informació que a vegades té relació amb els personatges que apareixen a les imatges, identificant-los amb nom i llinatges o bé amb un malnom o amb el nom del grup que formaven; d'altres dades ens informen del número de la revista en què havien estat publicats, d'altres porten un comentari relacionat amb l'article amb el qual es relaciona la imatge, com per exemple "concurso floral". Altres peces porten la data de publicació.

Procedència: Impremta Rotger. Encara que l'origen primitiu varia entre Clisés Comas, Fotograbados Mallorca, fotograbados Isla, Reproducciones Gráficas Mallorca, lloc on es realitzaren els fotogravats.

Estat de conservació: L'estat de conservació de les peces es mira tenint en compte la qualitat amb què hem trobat les imatges gravades en el llautó a l'hora de reimprimir-les; hem realitzat una escala de cinc punts per tenir en compte els diversos estats en què es pot trobar el fotogravat. En un estat molt bo de conservació trobam vuit-centes peces; en un estat bo/regular cent seixanta-quatre; cent una en estat regular de conservació; vint-i-tres en estat regular/dolent, i en molt mal estat de conservació tenim nou peces que no poden ser identificades perquè la imatge transferida al llautó està totalment feta malbé.

És un punt a favor el nivell elevat de peces en bon estat de conservació, la qual cosa ens ajuda a identificar, ubicar i datar cronològicament els fotogravats.