Llàntia romana

Nom de la peça: llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de la forma B III.

Número: 5657.

Cronologia: des de l'època d'August fins el primer terç del segle II dC, és especialment abundant durant la segona meitat del segle I.

Mesures: 11,4 cm longitud; 0,8 cm ample; 0,4 cm diàmetre de la base.

Material: ceràmica amb vernís.

Estat de conservació: bo. La peça fou dessalada en el 2007.

Descripció: llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de terra sigil·lata itàlica. Fabricada amb pasta de color beix a l'interior, a l'exterior es pot observar el vernís de color ataronjat de molt bona qualitat. El disc està decorat amb una escena eròtica amb el relleu i els detalls ben definits gràcies a l'ús d'un motlle de bona qualitat.

Aquestes llànties es caracteritzen per presentar el bec arrodonit, flanquejat per dos parells de volutes que l'uneixen al disc. En el disc s'ubica l'orifici d'alimentació i entre les volutes l'orifici d'entrada d'aire. No té ansa. La base és plana, decorada mitjançant la tècnica d'incisió amb una creu en el centre i una circumferència.

La decoració del disc es troba emmarcada per dues motllures concèntriques, els motius decoratius al·ludeixen una escena eròtica molt comú en el repertori iconogràfic utilitzat en aquestes cronologies.

Procedència: fons submarí de Porto Cristo. Donació d'Eff-Servera acceptada en el Museu d'Història de Manacor el 22 de febrer de 2007.

Context: aquesta llàntia de volutes dobles i bec arrodonit de la f orma B III és un dels objectes que arriben a les Illes Balears durant l'època d'August, acompanyada de ceràmica de vaixella fina, ceràmica de cuina i matèries primeres procedents de la península itàlica. Aquesta tipologia de llàntia es fabrica en els mateixos tallers que la terra sigil·lata itàlica (Arezzo, població del centre d'Itàlia) i per norma general està associada a conjunts de vaixelles de la tipologia citada. Els llums d'oli són uns objectes que ja s'havien inventat abans de l'època romana, reconeguts a les fonts literàries amb la paraula grega lychnus. Es fabricava en metall (sobretot en bronze) i argila, amb la finalitat de fer llum.  

Les llànties han estat objecte de nombrosos estudis i tipologies des del segle XIX, però les publicacions de referències són les següents: Dressel (1899), Loeschke (1919), Ponsich (1961), Deneauve (1969), Hayes (1972), Ricci (1974), Bailey (1988) i Morillo (1990).