Àmfora romana Dressel 2-7 localitzada a Porto Cristo

Nom de la peça: àmfora del tipus Dressel 7/11.

Número: 6302.

Cronologia: segle I dC.

Dimensions: 75 cm d’altura conservada (uns 85 cm amb el pivot); 17,2 cm de diàmetre de la boca; 12,2 cm d’altura de coll (per la seva cara externa, des de l’arrencament inferior de la vora al punt d’inflexió marcat per l’inici de l’espatlla); 43,5 cm de diàmetre màxim de la panxa i 1,15 metres de perímetre màxim de la panxa.

Material: ceràmica de cocció reductora.

Estat de conservació: bo. Tan sols li manca el pivot. A primera vista no s’observen cops ni fissures importants. La superfície exterior està bastant desgastada per l’erosió del mar. La peça s’ha dessalat durant 6 mesos.

Procedència: fons subaquàtic de Porto Cristo. Recuperació d’urgència realitzada el 12 de juny de 2014 amb la col·laboració dels GEAS de la Guàrdia Civil.

Descripció: àmfora ovalada amb el llavi exvasat, el coll curt i el cos panxut. Les nanses són rectes i planes, amb una estria longitudinal. La superfície exterior presenta un engalba ocre-verdosa, tot i que el nucli és més ataronjat. En general, la pasta està bastant depurada; tot i així, presenta algunes partícules blanques i vermelles de petites dimensions, i diverses inclusions aïllades de gran mida. L’interior de la peça està coberta per una fina capa de resina de color negre per impermeabilitzar l’àmfora. No s’ha identificat cap tipus de marca o segell.

Context: l’àmfora recuperada a Porto Cristo forma part d’un grup bastant ampli d’àmfores Dressel 7/11, amb una gran variabilitat tipològica. Els principals centres de producció s’han documentat a la costa Bètica (Garcia Vargas 2001), la vall del Guadalquivir (Carreras 2000) i la costa septentrional de la Tarraconense (López Mullor i Martín 2008). 

S’han documentat àmfores del tipus Dressel 7/11 en tot el Mediterrani occidental i en el limes de la Renània, des de les darreres dècades del segle I aC fins a l’època flàvia. Apareixen associades amb les rutes marítimes que connecten la costa Bètica amb Itàlia i el Golf de Lleó: Moro Boti, Lavezzi, Sud Lavezzi 2, Port Vendres 2, etc. (García Vargas 2001).

La informació proporcionada per les inscripcions pintades a les espatlles de les àmfores (tituli picti), han permès demostrar que aquest tipus de contenidors s’utilitzaven per transportar salaons i salses de peix. També hi ha evidències arqueològiques, ja que a l’interior d’algunes àmfores s’han trobat vèrtebres i espines de peix. Tot i així, no es descarta que hi hagi algunes produccions de la Tarraconense i la vall del Guadalquivir que s’utilitzessin per transportar altres continguts.