Tassa mesuradora del s. XVII

Nom de la peça: Mesura d'oli.

Número: 3758.

Cronologia: Època moderna (segles XVII-XVIII).

Mides: Altura 860 mm, boca 525 mmØ, base 510 mmØ.

Material: Fang cuit, modelat i tornejat, de pasta color ataronjada/vermellenca producte de la cocció a foc intens, i sense restes de vidriat en el seu interior. Conserva la plaqueta metàl·lica per a la senyalització de la rasadora i du el número "IX" incís a la panxa, abans de la cocció, probablement referent a la seva capacitat interna.

Estat de conservació: Regular. Falta un fragment de la vora i es troba totalment recoberta per una fina capa de sutge que podria vincular la peça amb un magatzem de vi.

Procedència: Fons submarí de Porto Cristo. Donació Joan Servera.

Descripció: Tassó en forma de gobelet de parets que es tanquen cap a la boca i base plana, amb una petita ansa a prop de la base, sense possibilitat d'agafar el tassó introduint el dit a l'ansa.

Context: Tenint en compte els paral·lels formals amb d'altres mesures del Museu de Lluc i del Museu de Muro, que duen segells circulars de gerrer i que, a la vegada, són els mateixos segells que duen peces estudiades, trobades al castell de Bellver i a Sant Domingo de Pollença, es tracta d'una mesura d'oli de l'entorn dels segles XVII-XVIII i de producció mallorquina. Era utilitzada com a mesura de capacitat de Mallorca abans que s'imposàs el sistema mètric decimal comú en tot el país el 19 de juliol de 1849.