Gerra del claustre de Sant Vicenç Ferrer

Nom de la peça: gerra

Num.: 3838

Cronologia: Primera meitat del segle XVIII

Taller/obrador: Mallorca.

Procedència: convent dels Dominics de Manacor.

Mides: 15 cm dàm. base; 11,5 cm dàm. boca; 28 cm alçada.

Material i tècnica: ceràmica (terrissa). Peça de fang, feta al torn i cuita.

Descripció: gerra de ceràmica comuna. Té el cos bastant esfèric, lleugerament ovalat. La base està diferenciada. El coll presenta una disposició un poc abombada, amb la part inferior més estreta que la boca. Precisament a la part superior del coll, s'hi diferencia mínimament el morro. Té dues anses, anguloses, subjectades cada una al terç superior del cos i a la part inferior del coll. L'únic element decorariu és una línia incisa al torn que recorre el cos de la peça a l'alçada de les anses.

Estat de conservació: La peça es trobava completament trencada i ha estat restaurada al 2007.

Context: Es tracta d'una peça característica dels models populars i tradicionals mallorquins especialment dels segles XVII i XVIII, tot i que posiblement el model es va continuar fent fins a principis del XX. La seva morfologia es correspon amb la d'altres exemples datats als segles XVII i XVIII, localitzats a indrets ben diferents de l'illa (Interessants col.leccions les podem veure al Convent de les Caputxines de Palma, al Museu de la Porciúncula de Palma, etc.). Les gerres, amb tamanys i formes variables, eren peces ben presents dins la vida domèstica i quotidiana de l'època. Es pot dir que no faltaven a cap casa. L'ús que tenien, en principi, era el de recipient d'aigua, tant per servir com per transportar, o també per treure aigua de pous o cisternes. A les cases era costum guardar-les a un prestatge propi per a aquesta funció, denominat gerrer, sovint ubicat dins la cuina.

En ocasions, com és el cas, les gerres, així com molts altres tipus de recipients de ceràmica tradicional (olles, alfàbies, etc.), podien ser utilitzats per reblir la part superior de les voltes d'edificis per tal d'alleugerir el pes que aquestes havien de suportar. Sovint s'utilitzaven per a aquesta funció peces defectuoses. El costum ja és prou conegut des de l'Antiguitat (Roma), el món bizantí i la Baixa Edat Mitjana europea. A Mallorca ja en tenim exemples en construccions medievals (la Seu, la torre del Palau de Manacor, etc.) i en nombrosos edificis de l'edat moderna. Normalment en tenim coneixement mitjançant obres de restauració dels edificis. Així va passar amb la gerra que ens ocupa o amb moltes altres peces aparegudes sobre les voltes d'altres edificis religiosos: Convent dels Dominics de Pollença, Convents dels Franciscans de Palma i d'Inca, etc.