Ganivet de bronze d'època naviforme

Nom de la peça: Ganivet

Cronologia: Naviforme 1 (1800/1700 - 1400 A.C.)

Mides: Longitud màxima: 11,90 cm / amplada màxima: 3,10 cm

Material: Coure Arsenicat (95,84 Cu / 4,16 Sn)

Descripció: Ganivet gairebé sencer de fulla triangular, de secció lenticular i cap indeterminat. Possiblement era de reblons, però no en conserva. La secció es lenticular. Presenta dues línies rectes i convergents que van del cap a la punta, només s'aprecien a un dels costats.

Procedència: Conilles (Manacor)

Context: Aquest ganivet es pot datar amb tota seguretat al període del Naviforme I, cultura datada a les illes de Mallorca i Menorca, entre el 1800/1700 i el 1400 A.C. És una època caracteritzada com el mateix nom diu per les Navetes, edificis en planta de forma de nau, i que solen fer uns 20 metres de llarg per 7 d'ample, i uns 3 d'alçada. Aquestes estructures gairebé sempre es troben formant importants poblats, entre els més propers destaquen s'Hospitalet (Manacor) i es Closos de Can Gaià (Felanitx).

Però els ganivets com el de Conilles, si bé en alguna ocasió s'han trobat a navetes (Naveta Alemany, Calvià), la gran majoria es localitzen a llocs d'enterrament col·lectiu i que sempre són coves, siguin excavades a mà o naturals. Possiblement el ganivet de Conilles procedeixi d'una d'aquestes coves d'enterrament, que es pogué localitzar a la possessió de Conilles a finals del segle XIX, o principis del XX; de la qual, de totes formes, no en tenim cap notícia.

Aquests ganivets són peces sempre amb una fulla de forma triangular i que en ocasions, com és el cas de Conilles, es decoren amb línies rectes i convergents del mànec cap a la punta. El mànec segurament d'os o de fusta, s'aferrava al metall, i s'assegurava amb reblons també de coure, això sí amb un nombre variable, que va des de tres fins a cinc. Finalment no podem saber quina era la seva funció, encara que almenys devien tenir algun significat simbòlic important ja que es troben majoritàriament a les necròpolis. No podem assegurar si formaven part d'aixovars personals o, ben al contrari, eren part d'un equipament de tot el grup de persones enterrades i que s'utilitzava per a realitzar algun ritual desconegut, per ventura, lligat amb els cranis i, possiblement, amb els cabells dels morts. És probable que també tinguessin unes altres accepcions més utilitàries i es lliguessin amb certes tasques del món dels vius que no hem pogut detectar. Així i tot, pareix clar que són freqüentment utilitzats, ja que es localitzen moltes vegades, prop d'esmoladors de pedra, per millorar el tall de les peces.