Imatge principal
M. Magdalena Rosselló

Archiv

Plat d'època moderna

Data publicació


Beschreibung

Nom de la peça: Plat

Número: 1103 del Museu d’Història de Manacor

Cronologia: segona meitat del segle xix

Material: pisa estannífera

Dimensions: 34,5 cm diàmetre boca; 4,5 cm alçada; 22 cm diàmetre base

Estat de conservació: bo

Procedència: Tallers de Manises (València). Pel que fa a l’arribada al Museu d’Història de Manacor sabem que la peça hi va ingressar dia 1 de setembre de 1977 i que va ser adquirida a un antiquari.

Descripció: plat gran o safa, fet a torn i sense repeu. Vidriat intern i extern en blanc. Pasta ocre, decorada en blau, groc, verd, taronja i negre. La decoració està feta a pinzell a mà alçada. L’escena central representa un ocell de color groc sobre motius vegetals molt esquemàtics, de color taronja, i sobre fons blanc. La figura de l’animal està perfilada amb el mateix color que els motius vegetals. És un perfilat molt fi, que ajuda a definir l’anatomia de l’ocell. El tema dels pardals (“pardalot”) és molt freqüent dins la producció popular de Manises. La decoració de l’ala està disposada de manera radial, formant 6 mètopes, dues de les quals tenen el fons cobert en blau i deixen al centre un medalló amb decoració geomètrica. Les altres quatre mètopes tenen el fons puntejat en blau i alternen decoració vegetal molt esquemàtica amb el típic motiu de filets. Les mètopes estan emmarcades per franges de color blau i separades per unes finíssimes sanefes d’ones de color negre. Al revers del plat, a l’ala, hi ha la marca del terrissaire. Els plats amb aquest tipus de decoració es poden incloure dins la coneguda Sèrie popular amb ocell. Usat segurament com a palangana per servir taules o com a element decoratiu.

Context: aquest plat es pot datar a la segona meitat del segle xix i va sortir dels populars tallers valencians de Manises. L’origen de les fàbriques de ceràmica de Manises es remunta a època medieval (segle xiv), quan el senyor de Paterna i Manises, el Sr. Ferrench de Luna, va vendre la localitat al Sr. Pere Boil. Aquest, en una visita a Granada com a ambaixador del rei Joan I d’Aragó, va conèixer la ceràmica musulmana feta amb la tècnica del llambreig metàl·lic, s’hi va interessar i va dur alguns artesans musulmans a treballar a Manises. A partir d’aquest moment la ceràmica de llambreig metàl·lic va conviure a Manises amb la ceràmica en verd i manganès, la ceràmica blava i la ceràmica blava i daurada. Però quan aquesta producció va agafar realment importància va ser durant el segle xv, quan es varen exportar peces com a objectes de luxe arreu de la península Ibèrica, el Mediterrani i Flandes. Durant els tres segles següents hi va haver una època de decadència. A final del segle xviii i principi del segle xix es va tornar a recuperar la producció amb una producció molt més popular i genuïna. A partir d’aquell moment es feia ceràmica policromada, però amb una tècnica pictòrica molt limitada, ja que els ceramistes desconeixien la tècnica del dibuix. Podem trobar tant objectes d’ús habitual com objectes decoratius. Els motius decoratius més comuns són els elements florals —geomètrics (filets i puntejats)— i animals, destaquen dins d’aquest darrer grup la sèrie de peces amb el motiu del “pardalot”.

Aquests tipus de peces van arribar a les Illes a través del comerç marítim, on varen ser apreciades, sobretot a les cases benestants. A Sóller s’hi han trobat moltes d’aquestes ceràmiques, segurament pel fet que s’usava el port d’aquesta localitat com a punt d’enllaç entre València i el sud de França.

Literaturverzeichnis

Bibliografia

ANDREU, C.; ISBERT, F. Joan Vives Llull. L’home i el col·leccionista. La col·lecció Vives Campomar al Museu de Menorca. Maó: Museu de Menorca. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura, 2001.

COLL CONESA, J. [et al.]. Mallorca i el comerç de la ceràmica a la Mediterrània. Palma: Fundació La Caixa, 6 de maig - 5 de juliol de 1998. [Catàleg de l’exposició]

PINEDO, C.; VIZCAINO, E. La cerámica de Manises en la historia. Lleó: Everest, 1977.

SEIJO ALONSO, F.G. Cerámica popular en la región valenciana. Alacant: Villa, 1977.

SOLER, M.P.; PÉREZ, J. Historia de la cerámica valenciana. Tom IV. València: Vicent García, 1992.