Sesterci de l'emperador Neró

Nom de la peça: sesterci de l'emperador Neró encunyat a Roma.

Número: 5319.

Cronologia: 58-64 dC.

Mides:

Material: oricalc.

Estat de conservació: mig i amb restes de ratllades.

Procedència: desconeguda.

Descripció:

Anvers:

NERO CLAVD CAESAR GER PM TRP IMP PP

Bust llorejat de Neró a la dreta.

Revers:

PACE PR TERRA MARIQ PARTA IANVM CLVSIT; S-C

Temple de Janus.

Context: L'època romana, especialment durant l'Imperi, va ser un dels períodes en què la moneda va adquirir més rellevància i es va convertir en un objecte econòmic molt útil i indispensable per efectuar pagaments o valorar els béns i els serveis. L'ampliació de l'ús de la moneda, el seu extens ús quotidià, juntament amb la perdurabilitat, la fàcil i ràpida mobilitat d'aquest petit objecte, també va motivar que es convertís en un instrument molt apte per a la transmissió d'informació estatal.

La moneda, doncs, va ser un instrument propagandístic en mans dels governants, que permetia difondre la imatge de l'emperador, el seu nom, la seva família, els valors de l'estat, els esdeveniments més rellevants, la religió... Era un suport petit però que contenia molta informació i que arribava amb rapidesa a tots els racons de l'imperi i, també, a totes les terres fora dels seus límits. Per als investigadors, la moneda també esdevé una font d'informació històrica sorprenent i, sovint, no suficientment valorada.

La moneda que es presenta és un sesterci encunyat sota el govern de Neró, que va ser emperador entre els anys 54-64 dC. Es tracta d'una moneda d'oricalc denominada sesterci, força habitual per realitzar pagaments quotidians. L'exemplar ens transmet l'efígie de Neró en el seu anvers, molt similar a les seves representacions escultòriques, així com el seu nom complet i les titulacions que tenia, encara que abreujades i, per tant, difícils d'interpretar per als poc habituats i, probablement, també per a la majoria de ciutadans que aconseguien tenir aquesta moneda en les seves mans.

En el revers de la moneda es representa un edifici, concretament el temple del déu romà Janus, que estava situat en el fòrum imperial de Roma. Es dóna la circumstància que es tracta d'una construcció només coneguda a través de la seva representació en aquesta moneda i també gràcies a algunes cites en les fonts escrites. Per tant, es tracta d'un document històric de primer ordre que permet conèixer amb detall la fisonomia d'aquest temple. Janus era un déu associat a la guerra i existia el costum de mantenir les portes obertes d'aquest temple mentre Roma lliurava alguna guerra. Les portes només restaven tancades quan la pau s'havia establert. La situació de pau va ser tan extraordinària i poc habitual que fins i tot es festejava i va ser motiu de commemoració en aquesta moneda, tal i com s'al·ludeix en la iconografia i en la inscripció que la rodeja i que es refereix a la victòria dels exèrcits de Neró que es van enfrontar amb èxit contra l'Imperi Part.

Aquesta interessant moneda de Neró només és un dels nombrosos exemples que aquests petits instruments econòmics també ens proporcionen informacions molt valuoses sobre la història, els costums i els valors de la civilització romana.