Col·lecció etnogràfica Conjunt d'objectes per pastar

Nom de la peça: Cernedor, sedàs, ribell, fenyedor

Número: 3201, 3596, 1500, 6203

Cronologia: Aquests objectes es poden emmarcar dintre de la primera meitat del segle XX.

Mides: cernedor: 62 cm llargada; 29 cm amplada; 15 cm alçada; sedàs: 44 cm diàmetre, 8 cm alçada; ribell: 69,5 cm cm diàmetre boca, 25cm alçada, 40 cm diàmetre base; fenyedor: 82,5cm llargada, 29,5 cm amplada, 2 cm gruix.

Material: cernador: fusta; sedàs: fusta i metall; ribell: ceràmica; fenyedor: fusta.

Estat de conservació: cernedor: fou restaurat l’any 2010 en motiu de l’exposició El Cicle de la Vida per la restauradora Joana Maria Melis; sedàs: presenta un bon estat de conservació havent-li realitzat una neteja l’any 2010; ribell: regular, estar grapat; fenyedor: el seu estat de conservació és bo.

Procedència: El sedàs fou una donació de Mateu Perelló Rosselló al gener de 2010; el fenyedor fou donat per Pere Josep Pascual i del cernedor i del ribell se’n desconeix la procedència.

Descripció: Cernedor: es tracta d’un bastiment de fusta damunt el qual fan anar i venir el sedàs per cendre la farina. Això es feia per tal d’eliminar les restes de segó i altres impureses que porta la farina quan surt del molí.

- Sedàs: consisteix en un teixit més o menys clar de cerres, de fil metàl·lic muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina. S’utilitzava per a separar grumolls i matèries estranyes de la farina.

- Ribell: recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ampla que alt, i que serveix, en aquest cas, per a pastar. Té altres utilitats com a recipient per escurar els plats, posar objectes en remull etc.

- Fenyedor: peça de fusta que es posa damunt la pastera i serveix per fènyer els pans o les coques i posar-los-hi en dur-los al forn o desenfornar-los. Aquesta post sol tenir devers un metre de llargària per dos palms d’amplada.

Context: Aquesta peça s’ha d’entendre dins els processos tradicionals d’elaboració artesanal de certs productes de característiques tan diferents, segons quines siguin les circumstàncies d’elaboració a cada comarca i a cada país, com és el cas del pa.

A la Mallorca tradicional la pagesia es fonamentava sobre un règim d’autosubsistència i es donava una importància extraordinària al consum dels productes autòctons que guardaven de la dependència exterior. Com a tots els sistemes agraris d’autosubsitència de la conca Mediterrània el producte bàsic i fonamental era el blat. I aquest producte es convertí en constant preocupació , dins el context històric, tant de les autoritats com de la població. Actualment l’elaboració casolana del pa s’ha convertit, dissortadament, en una activitat de tipus marginal dins una societat de canvi i és per això que apareix la necessitat de recordar com s’elaborava i s’elabora encara el pa mallorquí tradicional, abans que l’actual industrialització en produeixi la desaparició com a tal.