El comerç i la nova economia
Els comerciants grecs, els fenicis i els romans havien navegat passant per les illes en les seves rutes comercials amb la península Ibèrica. Aquestes escales van provocar els primers contactes entre els illencs i la població forana.
Quan els romans van conquerir les illes l’any 123 aC, van establir-se en els ports naturals de les Baliares per controlar les rutes marítimes entre la península Itàlica i la Ibèrica. D’aquesta manera, Mallorca i Menorca van anar incorporant la cultura i l’economia de Roma. Aquest procés, conegut com a romanització, va ser lent i durant molts segles els dos tipus d'economia ‒la indígena i la romana‒ van conviure a les illes.
L’economia indígena es basava en el cultiu per a consum propi i en la pastura de ramats. Com que no tenia moneda, la població intercanviava els productes.
L’economia romana, en canvi, es basava en la producció agrícola i en el comerç de mercaderies per tota la Mediterrània. Per tant, devia ocupar les millors zones de les illes.
El vaixell romà de Porto Cristo, enfonsat al segle i dC, ens indica que el port natural de Manacor formava part dels circuits comercials romans. La seva càrrega de refinades llumetes també ens indica la demanda d'objectes manufacturats per part dels colons romans o dels indígenes que ja havien adoptat costums romans.
Les tres àmfores que podem veure exposades s’utilitzaven per transportar els tres productes bàsics: vi, oli i conserves de garum.
L’altre producte important, el gra, es transportava en sacs.
També podem veure una àncora romana. La part de plom, el cep, és original i la part de fusta és una reproducció.
Podem conèixer com era la vida domèstica dels romans a partir d’objectes tan habituals com els que veiem en la vitrina: olles, morters, cassoles, tassons i llumetes. Aquestes peces eren importades des de la península Itàlica i arribaven a Mallorca en vaixell.
La cultura romana
La conquesta romana va provocar l’arribada, per primera vegada, d’un nombre important de persones de fora de les illes. D’aquesta manera, la població local va descobrir els costums dels nouvinguts. Un dels més significatius va ser l'escriptura. Els illencs no havien tingut la necessitat de posar per escrit la seva història o les seves llegendes, ja que ho feien de manera oral.
Per contra, els romans feia segles que havien desenvolupat l’escriptura per comunicar-se i per deixar uns testimonis que avui tenen un gran valor històric.
A la sala podem admirar restes de l’escriptura llatina, sobre pedra i ceràmica. La cultura romana també queda expressada en les decoracions de les llumetes que veiem en les vitrines i en l’escultura de Bacus, deu romà del vi i la vinya.
Glossari
Colon: persona que s’estableix en un lloc allunyat del seu país d’origen per viure-hi i explotar-ne les riqueses. El lloc on s’estableixen els colons és una colònia i està governada pel país d’origen d’aquests colons.
Fenicis: poble antic que es va establir cap a l’any 3.000 aC a la costa oriental del mar Mediterrani, a l’actual Líban, Síria, Palestina i Israel.
Cartaginesos: poble antic que en un principi havia estat una colònia fenícia, però amb el temps es va emancipar. La seva ciutat era Cartago i estava situada al nord d'Àfrica, a l'actual Tunis.
Gimnèsies: nom amb què els grecs coneixien les illes de Mallorca
i Menorca.
Assentament: lloc on s'estableix una persona o una comunitat de forma permanent o temporal.
Garum: salsa feta amb peix fermentat i sal.