El territori de Manacor durant l’antiguitat tardana
En el terme municipal de Manacor s’han trobat uns 30 llocs on es van establir grups humans entre l’any 455 i el 902 dC. Tot i tenir poca informació d’aquests grups, sembla que la majoria es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.
En són dues excepcions Son Peretó i Sa Carroja: a cada un d’aquests jaciments s’ha descobert una basílica paleocristiana amb baptisteri.
Son Peretó està situat a les planes de l’interior, en un indret una mica elevat i amb bones terres de conreu al voltant. L’actual camí que l’uneix amb Manacor ja existia en aquesta època. En aquest territori hi va haver molts assentaments a l’època romana, vàndala i bizantina.
Sa Carroja, en canvi, està situat a la costa, dalt d’un penya-segat del port de Manacor (Porto Cristo).
Les basíliques i els baptisteris de Manacor
Les basíliques eren esglésies grans on els cristians es reunien per resar i fer missa. Estaven decorades amb pintures, teles, marbres i mosaics, i ambientades amb dolces aromes i fragàncies. Unes làmpades, moltes d’elles de vidre, il·luminaven l’interior amb una llum que semblava del món celestial.
A la basílica de Son Peretó s’han trobat restes dels estucs pintats a les parets i una sèrie de mosaics que cobrien el paviment. Aquests mosaics són un dels conjunts més rics de la Mediterrània occidental.
Amb les tessel·les dels mosaics es dibuixaven palmeres, ocells i figures geomètriques per representar el paradís. També s’han trobat moltes làmpades de vidre i porta-blens de plom, que servien per aguantar el fil on hi havia la flama per cremar l’oli que es feia servir com a combustible.
La basílica de Son Peretó és la més gran de les Balears. Hi cabien prop de 400 persones.
Les dues basíliques, la de Son Peretó i la de Sa Carroja, tenen algunes coincidències:
- són de planta rectangular,
- tenen tres naus,
- les capçaleres estan orientades a l’est,
- els baptisteris, edificis on es batejava els fidels, estan situats als peus de la basílica, amb les seves piscines al centre.
En la vitrina dedicada a les basíliques i als baptisteris podem veure restes de les làmpades de vidre i dels porta-blens de plom, tessel·les, peces de ceràmica (escudella de terra sigil·lada d’origen africà, àmfora petita, teula plana i placa de ceràmica) i un gerret de bronze.
Els habitatges i l'alimentació
Les úniques cases d’aquesta època excavades a Manacor es troben a Son Peretó. Són construccions força modestes, d’una sola planta i amb un màxim de tres habitacions. A l’interior hi ha la llar de foc on es cuinava i sitges per guardar cereals o llegums.
En aquell temps, la població de Son Peretó s’alimentava del que cultivava (ordi, oli i vi) i dels animals que criaven (cabres, ovelles, porcs, bous i galls).
Gràcies als fragments d’àmfora que s’han trobat, sabem que també consumien vins i olis d’Eivissa, del nord d’Àfrica i de la Mediterrània oriental.
També s’han trobat restes d’animals silvestres com ara conill, llebre, petites aus, tortuga i caragols terrestres. En canvi, s’han trobat molt poques restes d’animals marins.
En la vitrina dedicada a la llar podem veure els objectes següents: gerro de bronze, tapadora, plat i safata de terra sigil·lada africana, cassola, conjunt de llumetes, mànec de ganivet fet amb banya de cérvol, got o llum de vidre i un fragment d'àmfora.
En la paret estan exposades dues àmfores i una alfàbia, totes elles grans contenidors d’aliments.
El món funerari
Tot cristià havia de ser enterrat en un lloc on poder descansar. En grec, aquest lloc rebia el nom de ‘koimeterion’, d’on prové la nostra paraula ‘cementeri’. Allà reposava el cos, mentre que l’ànima començava un viatge cap a l’infern o al paradís.
També era habitual ser enterrat en una església o a prop de les relíquies dipositades allà. Es creia que així els difunts tindrien protecció en l’altre món. Per aquest motiu, s’han trobat nombroses tombes a l’interior i als voltants de les basíliques de Sa Carroja i Son Peretó.
La majoria de les persones enterrades a Son Peretó tenien entre 20 i 40 anys. En aquella època, l’esperança de vida dels homes era de 45 anys i la de les dones de 30 anys, ja que morien sovint durant el part o a causa de les infeccions que els produïa.
En la vitrina dedicada al món funerari podem trobar els objectes següents: conjunts de monedes, objectes de joieria (anells, arracades, peces de collaret, gemma tallada, penjoll de nacre), agulles, campaneta de bronze, conjunt de fermalls, fragment d'inscripció funerària i un gerret de ceràmica.
En la paret hi ha exposats els objectes següents: maó de ceràmica, inscripció funerària, creu de pedra i restes de coberta de sepultura amb forma de creu.
Glossari
Antiguitat tardana: període de transició entre l’antiguitat clàssica
i l’edat mitjana. A les Balears, entre la conquesta dels vàndals
i la invasió musulmana, és a dir, de l’any 455 al 902 dC.
Paleocristià: art i arquitectura dels primers temps del cristianisme,
entre l’any 200 i el 500 dC.
Baptisteri: edifici, de planta circular o poligonal, pròxim a una església
on es batejava els fidels.
Regne vàndal: poble germànic que va provocar la caiguda
de l’Imperi romà i va crear un regne al nord d'Àfrica.
Imperi bizantí: part oriental de l'Imperi romà.
La capital era Constantinoble (actual Istanbul).
Escudella de terra sigil·lada: recipient de ceràmica on se servia la sopa,
decorat amb relleu i d’un color vermellós brillant.
Alfàbia: gerra gran feta de fang on s’hi guardava vi, oli i cereals.
Relíquia: part del cos o objecte d'un sant que es venera.
