Els primers pobladors
Els primers pobladors de Mallorca van arribar cap al 2.500 aC, fa 4.500 anys.
Van arribar per mar, probablement des d’un punt situat entre el golf de Lleó i el delta de l’Ebre, que és l’àrea que permet una navegació més fàcil a Mallorca i Menorca. Portaven tots els elements necessaris per reproduir el seu sistema de vida basat en l’agricultura i la ramaderia.
A Manacor, s’han trobat restes d’aquests primers habitants a les coves i balmes del barranc de Son Cifre, a la cova de sa Sínia i a la zona dels Bessons.
S’hi han trobat materials de pedra i peces de ceràmica incisa, és a dir, decorades amb incisions fetes al fang encara fresc, com les que veiem en aquests fragments.
A hores d’ara, les restes humanes més antigues de les Balears les trobam a la cova des Moro de Manacor.
Cultura de les navetes (1700 ‒ 1100 aC)
Les navetes són cases de planta allargada i en forma de ferradura. Estan construïdes amb la tècnica ciclòpia, amb grans pedres encaixades entre elles sense cap tipus de morter que les mantingui unides. La coberta està feta de troncs d’ullastre, branques, petites pedres i una capa de fang per evitar que entri aigua dins la casa.
Els murs són dobles i estan inclinats cap a l’interior. L’accés és a través d’una portalada, a vegades amb llinda. Les navetes tenen un espai únic amb una llar de foc o foganya al centre. Normalment, a l’entrada es treballava i cuinava, i a dins hi havia un espai de descans i un altre per guardar eines i menjar.
Aquest tipus de casa el trobam en poblats d’unes deu navetes, però també en trobam d’aïllades o en petits grups de tres o quatre. En el cas de Manacor, n’hi ha en zones planes, com s’Hospitalet Vell, sa Marineta i sa Plana, i també dalt de turons, com el poblat de Calicant.
No sabem gaires coses de les creences de la gent de l’edat del bronze. La documentació que tenim, sobretot de la cova des Càrritx de Menorca, ens mostra que adoraven la mare Terra i la foscor de les coves. Dins aquestes coves es devien fer pràctiques rituals i religioses.
Quan una persona moria, el seu cos es deixava dins de coves, sense cobrir-lo amb terra, junt amb les restes d’altres morts. Per fer lloc als nous cossos, havien de moure, recol·locar i desarticular els esquelets, donant un lloc preferent als cranis.
Per als enterraments s’utilitzaven dos tipus de coves:
- Coves naturals de difícil accés, situades en barrancs i penya-segats, que es tapaven amb un mur ciclopi, com per exemple, a cala Murada i a cala Bóta.
- Coves excavades sota terra amb eines de pedra, com per exemple, la cova de s’Homonet i el conjunt de Son Ribot.
El talaiòtic. L’inici d’un nou període (1100‒600 aC)
A partir del 1100 aC, Mallorca i Menorca viuen grans canvis socials, culturals i polítics marcats per l’abandonament dels poblats de navetes. És en aquest moment que s’ocupa el cap costaner de sa Ferradura, a Porto Cristo. Aquí s’han trobat les restes d’una habitació amb un gran espai obert amb deu foganyes. Tot el recinte està tancat per un mur de grans blocs de pedra. Segons sembla, s’utilitzava com a refugi temporal.
Al final de l’època del bronze, la gent s’agrupava en nous assentaments al voltant d’una nova estructura monumental d’ús comunitari, el talaiot. De vegades, en un mateix poblat hi havia quatre o cinc talaiots. A part del talaiot, també hi havia altres construccions monumentals com els túmuls o les plataformes esglaonades. A Manacor, trobam exemples dels talaiots de s’Hospitalet Vell, Bellver Ric, Bendrís, el conjunt de la vall de la Nou i els túmuls de cala Morlanda o sa Gruta.
Objectes de metall
Durant l’època de les navetes el metall era molt important. Gràcies a les xarxes d’intercanvi amb altres territoris, a les Balears arriben objectes de bronze i també la seva matèria primera, el coure i l’estany, que es treballa a les illes. Això es constata amb els lingots i motlos de fosa trobats a s’Hospitalet. Tot i que també s’han trobat bronzes amb coure d’origen menorquí.
En el talaiòtic trobam una major varietat de peces i metalls:
- En bronze: figures humanes i animals, anells, braçalets, discs decorats, campanetes...
- En ferro: espases, punyals, puntes de llança, ganivets...
- En plom: plaquetes i pectorals decorats.
L’aprofitament dels animals i l’agricultura
Les restes d’aliments que trobam en els jaciments prehistòrics de les Balears ens indiquen que la població es dedicava a l’agricultura i, especialment, a la ramaderia. Els animals que predominen són l’ovella i la cabra, seguits del bou i el porc.
Durant l’edat del bronze, els poblats mallorquins de sa Ferradura, s’Hospitalet Vell i els Closos de Can Gaià estaven especialitzats en la cria d’ovelles i cabres per a consum propi. En canvi, a l’època talaiòtica criaven ovelles i cabres per a obtenir-ne llana, llet i els seus derivats, però no sacrificaven els animals. Dels bous n’aprofitaven la seva força de tracció per treballar la terra. Cap al talaiòtic final van aparèixer nous animals de consum com el cavall i la gallina. És curiós que, durant tota la prehistòria, quasi no es menjava peix.
En els jaciments arqueològics de la prehistòria balear no hi trobam gaires cereals. Els motius poden ser: la dificultat per dispersar el gra, la llunyania dels camps de conreus i/o les tècniques de sega. Així i tot, les anàlisis de pol·len, ens indiquen que a s’Hospitalet Vell hi convivien zones de pastura per al bestiar amb conreus de cereals, durant tota la prehistòria. En concret, a s’Hospitalet Vell, durant l’època de les navetes, es conreava ordi; mentre que a sa Ferradura, en els inicis de l’època talaiòtica, ja es conreaven dos cereals: el blat i l’ordi. Aquesta pràctica era semblant a la dels agricultors de la península Ibèrica i del sud de França.
El paisatge i la vegetació
L’estudi de pol·len fet a s’Albufera mostra que el paisatge de fa 5.000 anys era semblant a l’actual, amb ullastres, estepes, pins, llentiscles i brucs, al costat de zones de pastura i camps creats pels humans.
En el cas de Mallorca, al llarg de tota la prehistòria destaca l’ús de tres espècies per a fer foc: l’ullastre, la mata i el pi. Les seves restes de carbó apareixen en totes les fases de la prehistòria, acompanyades d’altres arbusts com aladerns, estepes, brucs, arboceres, lleguminoses o romaní. Altres espècies, pròpies d’ambients humits, com el llorer, el boix, el teix o el rotaboc, es troben de manera molt puntual.
Si bé durant l’edat del bronze, cada família recollia la seva fusta per a escalfar-se, durant l’edat del ferro la recollida de fusta era una activitat que es feia en comunitat.
L’ullastre també s’utilitzava per a construir les navetes. A s’Hospitalet s’ha trobat un sostre cremat de bigues d’aquesta fusta. L’ullastre és el material més utilitzat també a l’edat del ferro, juntament amb el pi.
Comparativa d’ossos
Com podem veure, els animals prehistòrics eren més petits que els actuals, sobretot en el cas dels remugants de pastures més exigents, com l’ovella, la cabra i la vaca.
Aquesta reducció de la mida té relació amb un important augment de la població i una intensa ocupació del territori, que degué repercutir en una pitjor qualitat de l’alimentació dels ramats.
Punxons
El punxó és l’instrument d’os més freqüent de la prehistòria a les Balears. S’utilitzava sobretot per perforar i allisar en feines molt diferents, com el treball de la pell, la cistelleria, la fusteria i l’elaboració de gerres. També s’utilitzava per treballar els teixits i per fer empelts entre dues plantes.
Objectes de pedra
Els materials de pedra que s’utilitzaven en els jaciments prehistòrics eren fets quasi sempre a partir dels mateixos materials:
- Roques d’origen local, com ara, còdols i blocs recollits als voltants del jaciment.
- Roques d’altres indrets de Mallorca, com el gres vermell del Buntsandstein.
- Roques de fora de l’illa, com a sa Ferradura i s’Hospitalet Vell. Això indica que hi havia una xarxa d’intercanvi amb altres territoris, com ja hem vist amb el metall.
El talaiòtic final o posttalaiòtic (s. vi - i aC)
Fa 2.500 anys, cap al 550 aC, la cultura que havia donat lloc als talaiots desapareix i aquestes construccions també perden el seu ús original. En aquesta època, els cartaginesos funden Ibosim (Eivissa) i s’estableix un comerç per tota la mar Mediterrània.
Els principals canvis socials són:
- Es construeixen muralles al voltant dels poblats per defensar-los dels atacs exteriors.
- Les cases tenen noves estructures i més espai: un pati, una llar de foc amb una solera de pedra per cuinar, una cisterna per recollir l’aigua, un espai per descansar i un altre per treballar.
- Els foners balears participen en les guerres de la Mediterrània.
- Creixen les diferències socials.
- Els morts són enterrats de manera diferent segons la classe social.
- Es construeixen santuaris, com a llocs de culte comunitaris.
En el seu interior s’hi han trobat figures de bronze (guerrers, animals, banyes de bou...) i focs sagrats associats a ofrenes o banquets rituals (grans acumulacions d’ossos animals amb restes de vi).
- Hi ha més varietat d’objectes de ceràmica i metall.
Entre els objectes que arriben de l’exterior destaquen les àmfores fabricades a Eivissa, que contenien vi; i altres recipients de ceràmica a torn de la península Ibèrica, la península Itàlica i el nord d’Àfrica.
- Apareix un nou producte característic d’aquesta època: les denes o peces de collaret, fetes pels cartaginesos amb pasta de vidre de colors intensos.
A més, els poblats canvien: hi ha incendis i destruccions a causa de les Guerres Púniques i de la presència dels romans. Això també provoca l’arribada de productes itàlics i nous costums, com l’escriptura i la moneda.
D’aquesta època, trobam ocupacions en els jaciments de s’Hospitalet Vell, Bellver Ric, Sant Josep, es Rafalet Drac, es Rafalet Vell i Vista Alegre Vell, entre d’altres.
Les creences i el món dels morts
Durant l’edat del ferro, els enterraments –i rituals funeraris– solen fer-se en necròpolis apartades dels poblats i en llocs tan diversos com:
- Coves naturals. Algunes ja s’havien utilitzat en èpoques anteriors i altres s’utilitzaven per primera vegada, com Son Vaquer d’en Ribera, a Manacor.
- Cases o poblats abandonats. Se’n troben dins de talaiots, en zones abandonades dels poblats talaiòtics i a l’interior de navetes, com és el cas des Coll i s’Hospitalet Vell.
- Coves excavades a la roca. Són pròpies de l’edat del ferro.
- Tombes construïdes, sigui monument funerari o cambra funerària. Es concentren a les necròpolis de la badia d’Alcúdia de Son Real i s’Illot des Porros, a Santa Margalida.
L’enterrament és una pràctica constant durant tot el període. El cadàver es lliga amb cordes, i possiblement dins sudaris o llençols de pell.
En aquesta època s’introdueixen canvis en els rituals i en els objectes que acompanyen els morts. S’ha documentat l’ús de:
- Taüts, alguns amb imatges de toros
- Civeres
- Urnes de marès amb coberta de la mateixa pedra
- Urnes de ceràmica amb plats com a coberta
- Àmfores retallades utilitzades com a urna per a infants abans del primer any de vida
- Enterraments amb calç
Preguntes freqüents
Quant feien d’alt les persones de la Prehistòria?
Les dones tenien una alçada mitjana de 151 cm, i els homes de 164 cm.
A quina edat es morien?
L’esperança de vida de la població era d’entre 35 i 45 anys per als dos sexes.
Morien molts infants abans de l’any de vida.
Què menjaven?
Sobretot menjaven carn i llet de cabra, ovella i vaca, cereals i llegums.
Com anaven vestits?
No sabem gaire cosa de la seva roba, però possiblement portaven vestits de pell, i també de teixit, ja que la llana de les ovelles s’utilitzava des de l'antiguitat. Per aquest motiu, en els poblats és habitual trobar fusaioles i pesos de telar manuals, sobretot en el talaiòtic final. Els botons i les agulles d’os o metall per a la roba i els cabells ja es feien servir abans, a l’època de les navetes.
Glossari
Jaciment: lloc on es troba una acumulació de minerals, fòssils o restes arqueològiques.
Talaiot: monument prehistòric construït amb pedres grosses, de planta circular o quadrada, semblant a una torre de poca altura.
Pectoral: en les cultures antigues, joia que cobria part del pit.
Buntsandstein: les roques de Buntsandstein són les més antigues de Mallorca (de 246 a 251 milions d’anys). En alemany significa gres vermell.
Foner: guerrer que utilitzava la fona com a arma.
Necròpoli: cementiri molt gran d’època antiga.
Civera: aparell per transportar pesos o persones ferides, format per dues barres llargues i paral·leles unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig.
Marès: roca arenosa, de bon treballar.
