Rajola de ceràmica de Son Peretó

v

Nom de la peça: rajola de ceràmica de Son Peretó.

Número: 6107.

Cronologia: segles v-vii dC.

Taller: desconegut. Segurament de l’àrea de la província Zeugitana o Bizacena (nord d’Àfrica, àrea tunisiana).

Tècnica: fang cuit amb decoració feta amb motlo.

Dimensions: 27,5 x 28,5 cm; 3 cm de gruix.

Estat de conservació: fragment de petites dimensions que ha estat restituït.

Procedència: fons antic del Museu. Suposadament procedent de les excavacions de Mn. Aguiló a la basílica paleocristiana de Son Peretó.

Descripció:

Fragment de placa ceràmica decorada que correspon, aproximadament, a una cinquena part del total. A causa de la seva simetria i de l'existència d'altres paral·lels, la part restant va poder ser restituïda i ofereix, així, les dimensions actuals. No obstant això, aquestes dimensions no són fiables respecte a la peça original.

La decoració es mostra en l'anvers de la peça, que posseeix un motiu ornamental central conformat per una gran roseta inscrita en un cercle. Aquest es troba, alhora, dins d'un quadrat, encara que sense arribar a tocar-se. El quadrat, que emmarca tota la composició, se separa 3 cm de la vora de la placa. Quant a la flor, posseeix sis pètals lanceolats, buits en la part central, i entre cadascun es disposa una triple tija rematada per una perla o compte esfèric, a manera d'estam. La flor, encara que manca de naturalisme, no arriba al grau d’esquematisme que s'aprecia en altres composicions del sud peninsular.

Quant al revers, presenta unes marques realitzades amb els dits que en la peça completa degueren mostrar una X o, fins i tot, un crismó, tal com es documenta en altres plaques similars.

Les plaques ceràmiques decorades d'època tardoantiga constitueixen una peculiar manifestació artística dins del món hispà, concretament del migdia peninsular, i destaca una especial concentració a les actuals províncies andaluses de Sevilla, Còrdova i Màlaga, principalment. Tradicionalment s'han emparentat amb les plaques nord-africanes, concentrades majoritàriament a la regió tunisiana.

A grans trets, es poden caracteritzar aquests suports decoratius com a plaques de fang cuit, de formes rectangulars o quadrades, que solen mesurar entre 20 i 40 cm de costat, i la particularitat principal és que mostren decoració en relleu en la cara principal. En certs casos, mostren signes que varen poder disposar d'un acabat policrom. El resultat estètic és molt ornamental, malgrat ser un material “barat” i tenir un processament molt econòmic.

Quant a la seva temàtica, trobam des d'aquells que posseeixen una decoració vegetal i/o geomètrica, més o menys elaborada, fins als que desenvolupen escenes figurades. En no poques ocasions les plaques inclouen una llegenda epigràfica.

En referència a la seva funcionalitat, se n'han trobat alguns exemplars entre els farciments i ensulsiades d'antics edificis, encara que se’n desconeix l’ús específic. S'ha assenyalat que podrien formar part de la decoració de les parets, a manera de frisos, o de la decoració de temples, com a exvots. També s'ha apuntat que aquestes plaques podrien haver estat utilitzades per al revestiment de sepultures i, fins i tot, s'associen als altars de les esglésies. No obstant això, existeix cert consens a identificar-les com a decoració dels casetons de cobertes planes de fusta, si bé no es descarten les altres opcions.

Finalment, pel que concerneix la seva cronologia, es poden datar, de forma genèrica, entre el segle iv i principi del viii, si bé la majoria de les plaques es daten a partir del segle v.