Imatge principal
Maria Esperança Nicolau Martínez, historiadora d’art

Archive

Làpida sepulcral de Bernat de Puigsec

Data publicació


Description

Nom de la peça: Làpida sepulcral de Bernat de Puigsec

Número: 556

Cronologia: 1314

Mides: amplària: 33,5 cm; alçària: 36,5 cm; gruix: 5 cm

Material: marès

Descripció: lauda sepulcral de marès amb la inscripció en memòria del rector de Santa Maria de Manacor, Bernat de Puigsec. La inscripció està realitzada amb una estilització de lletra gòtica textura sine pedibus majúscula de 2,2 cm amb un interlineat d’1 cm. Originalment les lletres eren de color verd i els punts que separen les paraules de color vermell. El text està escrit en llatí i presenta les abreviacions típiques de l’escriptura del segle xiv. El text està emmarcat per una orla llisa que en els cornalons conserva l’escut del llinatge Puigsec. Es va trobar parcialment destruïda i fou restaurada amb motiu de l’exposició “Fa 80 anys que fem història”, del Museu d’Història de Manacor. A la part esquerra presenta un repicat.

Procedència: Santa Maria de Manacor, la Seu Xiqueta (actualment Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors)

Context: el record i el culte als difunts és una de les pràctiques inherents a la humanitat. Això fa que siguin freqüents les esteles o laudes sepulcrals que ens recorden algun personatge rellevant en la vida d’un poble. Aquest és el cas de la lauda sepulcral de Bernat de Puigsec, que fou rector de Santa Maria de Manacor una vintena d’anys entre final del segle xiii i principi del xiv, i que morí el 12 d’abril de 1314. Aquest rector, originari d’Inca, segons ens informa Fuster en la Història de Manacor, és recordat no només per la làpida sepulcral que se’n conserva en el Museu d’Història de Manacor, i que formava part de la col·lecció de mossèn Joan Aguiló, sinó també pel fet de ser la persona que adquirí el solar per a la construcció de la nova rectoria de Manacor, edificació que fins aleshores es trobava a la zona de la capçalera, actualment a la plaça del Palau, cantonada del carrer d’Artà. Aquesta nova construcció fou la base de l’actual rectoria de Manacor, que conserva, encara avui dia, alguns trets estilístics propis de l’època medieval, com són els merlets en forma de bolla que coronen les dues façanes que donen al carrer.

TRANSCRIPCIÓ

XII KLS: APLIS : ANNO

CCC : XIIII : HOC : IAC : IT

DPODIO : SIGTO : RECTOR 

:ECCE : DEMANACOR : QDIMSIT : UNA

: CALLANIA : PPETUA : IDCAECCA : CUIS

: ALTAR : EST : SCI : IACOBI : AT : UNU

: ANNIVSARIU : PPETUUM : CUIUS

AIA : REQESA : IPA

TRADUCCIÓ

EL 12 DE LES CALENDES D’ABRIL DE L’ANY DEL SENYOR 1313. DESCANSA EN AQUEST SEPULCRE BERNAT DE PUIGSEC, RECTOR QUE VA SER DE L’ESGLÉSIA DE MANACOR QUE FUNDÀ UNA CAPELLANIA PERPÈTUA EN AQUESTA ESGLÉSIA, L’ALTAR DE LA QUAL ÉS DE SANT JAUME I UN ANIVERSARI PERPETU DESCANSI EN PAU

Nota: la transcripció i la traducció estan agafades del text de Mossèn Ramon Riera Sansó. En aquest text l'autor informa que hi ha una sèrie d'errades del lapicida que ens poden crear una certa confusió quan a la traducció, motiu pel qual ell proposa la més coherent.

Bibliography

Bibliografia

SALAS, Magdalena: Fa 80 anys que fem història. Manacor: Ajuntament de Manacor, 2006.

FUSTER, Gabriel: Història de Manacor. Editorial Lleonard Muntaner, 2006.

RIERA SANSÓ, Ramon: Inventario artístico y arqueológico de la parroquial iglesia de Nuestra Señora de los Dolores de Manacor, 1928, Cert 42 – 1 de la Biblioteca Diocesana de Mallorca. [Inèdit]