Copa de parets fines

Nom de la peça: Gerreta romana de parets fines

Núm.: 3764

Cronologia: 30 aC. fins 50 dC.

Mides: Alçada 13,5 cm.; diàmetre boca: 9,8 cm.; diàmetre base 6,3 cm

Material: Ceràmica

Descripció: Gerreta de vora girada cap a l'exterior amb el coll més estret i base anular. El seu cos és   lleugerament globular amb marcada carena al seu centre. Just a la carena s'observen les restes de l'inici d'una ansa.

Pasta: De color gris -resultats d'una cocció reductora- dura i ben compactada, amb petites partícules de mica platejada i calç. Superfície exterior de color gris més fosc, brunyida i ben espatulada per tal de donar-li un aspecte metàl·lic.

Decoració: Fulles d'aigua a la barbotina entremesclades amb grups de perletes que formen una mena de flor. A la vegada, sobre la carena es troben dues línies incises des d'on surt l'ansa.

Procedència: Només se sap que és de Porto Cristo. Malgrat tot, per les concrecions que presenta la peça   es pot dir que pertanyia a un derelicte.

Col·lecció: Donació Joan Sureda

Context: Encara que aquesta peça és un exemplar de forma desconeguda i sense context, pel poc gruix de les seves parets, per la decoració i per la seva funció destinada a beure o servir líquids, forma part de la família de les ceràmiques anomenades de parets fines. Aquests materials es començaren a produir a Itàlia entorn de l'any 175 a. C. Amb el poc gruix de les parets i amb les decoracions demostraven que volien imitar els vasos i copes de metall i, per tant, arribar a un sector de població amb menys poder adquisitiu. Entorn a la segona meitat del segle I a.C. els productes itàlics començaren a ser imitats per diferents tallers locals, entre els quals es trobava Ebusus, amb una bona tradició de gerreries procedent de l'època púnica. Però aquestes produccions no començaren a ser identificades fins l'any 1977, en què López Mullor publicà unes tasses de parets fines de forma Mayet XI, amb decoracions diferents de les itàliques, i els atribuí un origen ebusità. A 1986 Fernández i Granados publicaren un petit grup de parets fines d'Eivissa amb la descripció de les pastes, ben documentades a través de materials de rebuig de forns locals. D'entre ells hi havia unes formes de gerretes amb característiques tècniques molt similars a la peça del mes. A l'any 2002, Estarellas, Torres i López Mullor presentaren dos conjunts de materials clàssics del Museu de Mallorca on es trobaven dues peces similars a l'exemplar d'estudi. Finalment, a diferents publicacions dels anys 200 i 2002 López Mullor i Estarellas identificaren una àmplia tipologia d'imitacions ebusitanes de parets fines datades d'entre finals de 30 aC. i 50 d.C.

Pel que fa a la peça d'estudi, malgrat que la seva forma exacta no estigui documentada a cap publicació, cal dir que compleix tots els requisits tècnics per estar inscrita dins el grup abans esmentat. Fins i tot, la seva decoració de fulles d'aigua a la barbotina, que s'inicia a Itàlia a l'època de Tiberi, permet ajustar la seva cronologia entorn els anys 40/50 dC.

Centre productor: Ebusità.