Archiv
Tintinnabulum
Data publicació
Beschreibung
Nom de la peça: tintinnabulum.
Número: 257 i 258.
Cronologia: talaiòtic final.
Mides: disc: 11,5 cm diàmetre; verguerina: 33,5 cm longitud.
Material: bronze.
Estat de conservació: restaurat.
Procedència: desconeguda. Col·lecció Mn. Joan Aguiló.
Descripció: Disc de metall —bronze— que anava suspès d’una cadena metàl·lica; i aquesta d’una mena de mànec del qual penjava la cadena i el disc. Va acompanyat d’una baqueta o verguerina de secció circular del mateix material que serveix per a percudir l’instrument. La cara del disc presenta un mugró central envoltat per dues bandes concèntriques; la cara posterior té un sistema d'enganxament del qual pengen dues baules senceres que formarien part de la cadena. Des del punt de vista de la classificació dels intruments musicals és un idiòfon (Sachs, Curt 1940) autoressonador, igual que una campana i els sistres.
Paral·lels: sistres egipcis, sistres i discs de Creta; jaciments a l’arc mediterrani que contenen campanetes i cascavells (Guarch 2017).
Literaturverzeichnis
Alvarez Jurado-Figueroa, M.; Fernández Martínez, A. (2015). «La necrópolis de Son Pellisser (Calvià-Mallorca), resultados preliminares». <http://www.academia.edu/11584545/La_necrópolis_de_Son_Pellisser_Calvià-Mallorca_resultados_preliminares> [Consulta: 15 novembre 2018]
— (2016). «Las espadas de hierro de la necrópolis de Son Pellisser; avance preliminar». Glaudius. Estudios sobre armas antiguas, arte militar y vida cultural en oriente y occidente XXXVI; pàg. 33-47.
Comas, José (2005). «Una flauta de hace 35.000 años». El País (4 gener), pàg. 30.
Guarch i Bordes, Fernando (2017). Organología en los pueblos perromanos del Mediterráneo Occidental: los instrumentos musicales en la cultura ibèrica. Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral] <https://ddd.uab.cat/record/189673?ln=ca> [Consulta: 15 novembre 2018]
Kirchner, Athnasius (1797). Musurgia Universalis. <https://standrewsrarebooks.files.wordpress.com/2013/04/kircher-musurgia-minagnghinim.jpg> [Consulta: 15 novembre 2018]
Milán, María Soledad (2016). «El sistro. El sonido de Egipto en Creta». IsimuHYPERLINK "https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=13138": Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad. ISSN 1575-3492, núm. 18-19, pàg. 201-216. <https://repositorio.uam.es/handle/10486/678337> [Consulta: 15 novembre 2018]
Perelló, L.; Llull, B. (2014). «De la vitrina al contexto perdido. Explorando nuevas perspectivas en torno a los discos metálicos dels postalayótico». Materialidades. Perspectivas en cultura material. Vol. 2. <http://edicions.uib.cat/ojs/index.php/Materialidades/article/view/154> [Consulta: 30 octubre 2018]
Sachs, Curt. 1940. The History of Musical Instruments. <https://archive.org/details/the_history_of_musical_instruments_curt_sachs/page/n281> [Consulta: 15 novembre 2018]
Salius Gumà, Jesús (2015). Etnoarqueomusicología. La producción de sonidos y la reproducción social en las sociedades cazadoras-recolectoras. CSIC. Madrid: Caja Alta Edición & Comunicación.