Màquina de fer gelats

Nom de la peça: Carretó de gelats

Número: 3585

Cronologia: 1955

Mides: 191 cm d'alçada; 84 cm d'amplària màxima; 185 cm de llargària (de roda a roda)

Material: Fusta, ferro i vidre

Estat de conservació: Restaurada el 2007

Procedència: Gelats Chispa, i posteriorment museu d'antiguitats de la col·lecció d'Andreu Pasqual Frau. Donació Pere Josep Pascual.

Descripció: Carro rectangular de fusta pintada de color verd turquesa i gris, amb un tirador de fusta a la part de davant. Rodes de fusta i ferro: dues de grosses i fixes a la part posterior i una de petita a la part anterior, que servia per fer girar el carretó. Tendal de fusta pintat de color verd. La caixa del carretó té tres forats on hi havia les bombes per conservar-hi el gelat i la granissada. Cada un dels forats porta a sobre una tapa de forma piramidal, segurament feta de llautó o zinc. A cada extrem del carretó hi ha una caixa. Una és tota de fusta, on hi havia les eines de gelater (dos ganivets de tallar gelat, dos estris per fer bolles, un mesurador de barres de gelat, dos cullerots per servir la granissada i dues eines amb mànec i un cercle pla a l'extrem que servien per passar el gelat d'una bomba a l'altra). L'altra caixa té dos laterals de vidre, on es guardaven les neules.

Context: Aquest carretó de gelats data de la segona meitat del segle XX (1955). Va ser fabricat a Manacor, segurament a la fusteria de Can Miquel Llorencí o a Can Marro, i les rodes a la ferreria Riera, seguint el model d'un dibuix que el propietari de la gelateria Can Chispa, el senyor Federico Colomina, havia fet d'un carretó de gelats que havia vist a la ciutat d'Orà (Algèria).

Com hem dit, era propietat de la gelateria Chispa de Manacor, situada al carrer de Francesc Gomila des de l'any 1928, i al carrer Sant Crist a partir de 1950. En aquesta època a Manacor hi va arribar a haver fins a 14 carretons de gelats, alguns estirats per la força de l'home, com és el cas que ens ocupa, i d'altres (tres concretament) estirats per un animal. Tots treballaven per la mateixa gelateria, citada anteriorment, i cada matí sortien de la seva portassa i anaven cada un al seu lloc: plaça de Sant Jaume, Estació... Fins a les 13 hores aproximadament estaven aturats al mateix indret, després anaven a dinar i devers les 15 hores tornaven carregar el carretó. L'horabaixa, el passaven passejant d'un carrer a l'altre fins a les 21 hores, que tornaven a la gelateria i feien net el carretó. Tots els venedors anaven a sou, cobraven una quantitat determinada al dia, i treballaven per temporades, que normalment s'iniciaven per Sant Josep i s'acabaven al setembre. La temporada d'hivern s'aprofitava per pintar els carretons i arreglar els que havien patit algun desperfecte.

Els carretons de Can Chispa van funcionar fins als primers anys de la dècada dels 70 (aproximadament l'any 1974-1975), quan l'Ajuntament de Manacor va prohibir la venda ambulant. Aleshores es van retirar i la gelateria va deixar de fabricar productes propis per dedicar-se a repartir gelats elaborats a Xixona (Alacant), fins que l'any 1999 van tancar definitivament.

Aproximadament l'any 1977 els propietaris de Can Chispa van donar el carretó a Andreu Pasqual Frau, que el va exposar al seu museu d'antiguitats, obert l'any 1997.