Pàtera de vernís negre (plat de poca fondària)

Nom de la peça: Pàtera de vernís negre (plat de poca fondària).

Número: 1157.

Cronologia: s. IV a. de la n. e.

Mides: Diàm. base: 90 mm. Diàm. boca: 140 mm. Alçada: 41 mm.

Estat de conservació: Regular.

Material: Ceràmica.

Descripció: Peça completa, un poc erosionada. Peu diferenciat amb solc a la base i fons umbilicat. Argila depurada, de tonalitat beix. Vernís negre opac, un poc diluït, perdut en part del vas. Decoració de sis palmetes de trets confusos, unides per caulicles, anell d’onze punts ovalats emmarcats per dos cercles concèntrics. Tot el conjunt està envoltat per dos cercles de punts fets a rodeta.

Procedència: Tallers àtics (àrea al voltant d’Atenes).

Context: Aquest petit plat ens serveix per introduir, més enllà del que coneixem del vaixell púnic enfonsat devora l’illot del Sec, a la costa de Calvià, el fenomen del comerç exterior a Mallorca a final del s. V i durant el s. IV abans de la nostra era. Les dades més recents procedents de les excavacions i prospeccions arqueològiques mostren que les dinàmiques comercials iniciades en el s. VI a. de la n. e. per grecs i fenicis van continuar en els segles següents, ja sota l’òrbita punicoebusitana (Ebusus/ YB?M/ Eivissa). Fou precisament en el s. IV a. de la n. e. que es va produir un increment en l’arribada de productes forans (especialment de vi). La vaixella de luxe, com la peça protagonista, va romandre lligada als assentaments indígenes costaners, i s'establí així una diferència entre aquestes comunitats i les de l’interior. Els mecanismes d’intercanvi entre aquestes comunitats mallorquines protohistòriques i les possibles rutes seguides a l’interior de l’illa també són objecte d’anàlisi. Les guerres a Sicília entre cartaginesos i grecs i la necessitat de mercenaris (els famosos foners balears) per part de la ciutat nord-africana de Cartago van ser essencialment les responsables d’aquests intercanvis.