A 1967 s'iniciaren unes altres campanyes d'excavació autoritzades per la Direcció General de Belles Arts i realitzades amb la col·laboració tècnica de la delegació de Balears del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional. Aquestes feines consistiren en un principi de neteja i descobriment de terra de l'àmbit total de la basílica, amb la intenció de contrastar els vells plànols de Mn. Aguiló i a més com un principi d'estudi de possibilitats de consolidació i de restitució en el seu lloc d'origen dels mosaics procedents de la basílica. L'arqueòleg català Pere de Palol va tornar a començar les excavacions, i se centrà en l'estudi dels mosaics de la basílica i en les piscines. El 1981 un equip format pel Museu de Mallorca, la Universitat de Palma i la Universitat de Barcelona acabaren d'aclarir algunes de les incògnites del jaciment com, per exemple, la cronologia.
En aquell moment la tasca va començar pel baptisteri ja que era l'única zona visible d'estructures de tot el jaciment. S'ha de dir que les dues piscines baptismals ja es trobaven en bon estat de conservació perquè havien estat restaurades per Mn. Aguiló. Els excavadors varen intentar trobar el paviment del terra i es varen trobar amb tota una sèrie d'enterraments dins el recinte del baptisteri. Des del punt de vista litúrgic, el fet d'aparèixer tombes en l'interior del recinte baptismal, és molt poc freqüent. De l'estudi del baptisteri no es va clarificar la cronologia de l'estructura ja que no es va trobar cap paviment uniforme, els únics paviments existents corresponien a les cobertes dels enterraments.
En aquesta campanya es va procedir a la restauració dels murs del recinte, els varen pujar uns 60 cm amb el mateix tipus d'aparell que tenen les dues filades originals. També es varen cobrir les dues piscines baptismals amb lloses de marès mallorquí, planes, recolzades sobre murets secs col·locats sobre el paviment del baptisteri sense argamassa ni ciment.
El fet de trobar enterraments és normal, ja que aquest tipus de temples presideixen una necròpolis i les tombes més riques es troben moltes vegades, especialment a partir del s. VI, a l'interior de les naus.
L'any 2005 ha començat un projecte des del Museu d'Història de Manacor seguint la mateixa filosofia que el de s'Hospitalet Vell. L'objectiu és consolidar i restaurar estructures del jaciment per fer-lo visible. Els objectius d'aquesta primera campanya han estat:
- Neteja i consolidació de la banda oest del jaciment on es troben una part de les habitacions.
- Neteja i excavació dels espais entre habitacions. Comprovar si hi ha nivells arqueològics fèrtils.
- Comprovar l'existència o no de paviments originals in situ.
Actualment tot el material d'aquesta campanya està en fase d'estudi.