Conjunt d'estris de fortatjar

Nom de la peça: premsa de formatge (premsa de fogasses).

Número: 6372-2.

Cronologia: primera meitat del s. xx.

Mides: alçada màx: 88 cm; amplada màx: 97,5 cm.

Material: fusta (probablement alzina) i metall.

Estat de conservació: bo (presenta diferents forats de corc).

Procedència: donació de Salvador Grimalt l’any 2018.

Descripció:

Enginy de fusta utilitzat en el procés d’elaboració del formatge. Serveix per premsar els formatges quan aquests encara estan dins el fogasser. La finalitat és que acabin d’amollar el xerigot que encara tenen a dins.

Està format per la banca de davall, els dos puntals o barres corredores, la banca de dalt i la barra o torn.

Les dues banques tenen forma prismàtica, la de dalt és més gruixada. La banca de davall, a la part superior, té tallada una canaleta al seu voltant. A cada extrem de la banca de davall hi ha encaixats verticalment els puntals (o barres corredores). Aquests subjecten la banca de damunt i permeten el seu desplaçament en vertical. Els dos puntals, en la seva part superior, subjecten el torn, disposat en sentit horitzontal.

El torn és una barra de secció poligonal, amb dos barrerons travessats a la part central i un altre barreró travessat a cada extrem. Els barrerons serveixen per fer girar el torn. Dues cordes queden lligades, per un cap, al torn, i per l’altra, a una anella de ferro clavada a la part superior de la banca de damunt.

Entre les eines i tècniques del fuster utilitzades en la producció de la peça, cal destacar l’ús de la serra.

Context:

Per col·locar els formatges a la premsa, es feia girar el torn i les dues cordes s’hi anaven entorcillant. D’aquesta manera es feia pujar la banca de dalt. Un cop posades les peces de formatge sobre la banca de davall, es baixava la banca de dalt fins que descansàs damunt aquestes i amb el seu pes feia la pressió que permetia el premsat.

El xerigot que sortia de les fogasses regalimava cap a la canaleta practicada al voltant de la banca de davall, fins a sortir per una ranura que hi ha en un dels extrems d’aquesta banca. Llavors el xerigot queia directament dins un recipient que es posava just davall (ribell, greixonera, etc.).

El temps que els formatges són a la premsa pot variar bastant, des de mitja hora fins a sis hores, fins i tot mig dia. El temps de la premsada dependrà de múltiples factors: del pes de la premsa, de la mida de les fogasses, de la consistència del formatge, etc.

Aquesta premsa és de les que no tenen cames. Aquestes se solien col·locar damunt dues o tres estaques clavades a una paret, a devers un metre i mig d’alçada respecte al nivell del terra. Solien estar situades en espais de les cases no destinats a l’habitatge, com porxos, portasses, etc.

En alguns casos, el torn es pot accionar amb una maneta situada a un dels extrems.

Són freqüents les premses que tenen cames, normalment quatre, clavades de forma obliqua a la banca de davall.

També hi ha una variant que són les premses d’espigues. Aquestes no tenen torn i substitueixen els dos puntals (o barres corredores) per dues espigues que permeten pujar i baixar la banca de damunt.

Les dimensions de les premses poden oscil·lar en relació amb la llargària de les seves banques, depenent del nombre de peces de formatge que es vulguin premsar.

Es localitzaven principalment en el context de cases de possessió o cases de pagès, en explotacions amb ramats productors de llet. Històricament a Mallorca, almanco des de la baixa edat mitjana, el formatge s’ha fet normalment de llet d’ovella.

Paral·lels: dos exemples (una premsa de torn i una amb espigues) es troben en la Secció Etnogràfica del Museu de Mallorca (Muro).

Investigador: Jaume Andreu