El projecte “Entre illes” va sorgir el 2010, fruit de la col·laboració entre un equip d’investigació de Menorca i un de Mallorca. La constatació de la manca de dades, en una illa i en l'altra, sobre els jaciments costaners de l’edat del Bronze, va fer que tots dos equips decidíssim treballar conjuntament des d’uns objectius comuns i compartint una mateixa metodologia de treball en els següents jaciments: sa Ferradura (Porto Cristo, Mallorca) i es Coll de cala Morell (Ciutadella, Menorca).
El projecte té com a objectiu principal aprofundir en l’estudi d’aquest tipus de jaciments prehistòrics, els quals presenten unes característiques molt específiques: recintes costaners protegits per una muralla i ubicats en llocs de difícil accés. La seva funció és encara desconeguda ja que no s’han desenvolupat excavacions sistemàtiques en aquests jaciments.
A més de la missió científica, també s’ha creat un marc de col·laboració entre institucions de les dues illes, tant els ajuntaments de Ciutadella i Manacor com el Consell de Menorca, i s’està fomentant la participació social amb la implicació de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor, el Museu de Ciutadella i el Museu d’Història de Manacor, a més de tot el voluntariat que col·labora en les diferents campanyes. Els arqueòlegs responsables del projecte són na Montserrat Anglada, en Damià Ramis, en Toni Ferrer i na Magdalena Salas.
El jaciment de sa Ferradura està situat just al costat del nucli de Porto Cristo, a Manacor. Per arribar-hi s’ha d’anar en direcció a la zona coneguda com sa Carrotja i seguir la costa cap al nord, cap a cala Petita. Les coordenades UTM del jaciment són x: 530120 y: 4377265 i el codi de referència del Catàleg de centres d’interès cultural de Manacor és el 26-128.
El jaciment prehistòric de sa Ferradura es configura com un cap costaner al qual s’accedeix des d’un istme natural que presenta en alguns indrets una forta erosió que ha debilitat els terrenys calcaris. El promontori té accés per una pujada defensada per tres línies de murada escalonades que s’adapten a la topografia del terreny i que li donen l’aparença d’un jaciment fortificat. La darrera línia de murada tanca l’accés a la part superior del promontori. L’únic accés és un pas estret situat entre l’extrem septentrional de dita murada i el propi penya-segat del promontori. Dins aquest recinte es distingeixen dues estructures. De la mateixa manera, a la banda de la costa també es veuen estructures murals de parament ciclopi.
Cala Morell és una petita cala situada a la part occidental de la costa nord de l’illa de Menorca. L’entrada a aquesta cala s’obre cap al nord- oest, i ofereix un refugi relativament segur per a petites embarcacions. Tancant el costat nord- est de la cala s’aixeca un cap rocallós d’uns 35 metres d’alçada, on s’ubica el jaciment arqueològic. Les coordenades UTM del jaciment són x: 575269 y: 4434538 i el codi de referència de catalogació és SMN-02.
El jaciment arqueològic es troba protegit, per la part on s’uneix a terra ferma, per una sèrie de llenços de murada de pedra en sec, construïts aprofitant els desnivells naturals del terreny. Dins aquest recinte s’observen fins a tretze navetes d’uns vuit metres de llarg per tres metres d’ample en la majoria dels casos i orientades cap al sud. Estan construïdes mitjançant murs de doble parament, amb pedres de dimensions petites i mitjanes i, almenys en cinc casos, el mur est està format, aparentment, per la pròpia murada que delimita el recinte. Al centre del jaciment hi ha dues depressions d’uns vuit metres de llarg per quatre d’ample, que són de factura antròpica i s’han interpretat com a dipòsits per recollir l’aigua de pluja (Juan & Plantalamor, 1996). Al punt més alt del promontori, al centre d’una petita esplanada, hi trobam una estructura aparentment circular de la qual s’aprecien, pel costat nord, cinc grans blocs de pedra. Aquesta estructura es troba coberta, a l’actualitat, per un claper de pedres petites corresponent, segurament, al moment en què es va construir l’escala que dóna accés al jaciment, durant la segona meitat del segle XX.