Làpida funerària de Sulaymān ibn Mansūr
Aquesta làpida és la més antiga de les trobades a Mallorca. Es va trobar dins un mur de l’església parroquial de Manacor. La seva antiguitat ens indica que va existir un poblat musulmà estable cap a l’any 950 a prop de l’actual vila de Manacor.
Les poques làpides trobades a l’illa fan pensar que Sulaymān ibn Mansūr tenia un cert reconeixement social. Sembla que el difunt estava enterrat sota terra. Segons el ritual musulmà, als difunts se’ls banyava i embolicava amb una tela, i normalment s’enterraven orientats cap a la Meca.
Transcripció del text de la làpida:
«El nom de Déu, clement, misericordiós. O gent! Certament les promeses de Déu són certes. Aquest [és] el sepulcre de Sulaymān [sic] ibn [o fill de] Mansūr, la misericòrdia de Déu [sigui] sobre ell i el seu perdó i la seva complaença. Ell va morir el diumenge, vint-i-sis dies passats de dū al. qa’da de l’any 357. (Alcorà XXXV, 5)»
Els nous pobladors
En època musulmana, Mayurqa es dividia en 12 districtes, i Manaqūr n’era el més gran: ocupava els actuals termes de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar. L’actual vila de Manacor aleshores es deia Cariat Açoch i era important pel seu mercat i la seva situació en un encreuament de camins.
Els nous pobladors, àrabs i berbers, vivien en clans familiars en alqueries i rafals, petits poblats amb terres de conreu i de pastures. S’han trobat 173 alqueries i rafals dispersos pel territori.
D’aquella època es conserven:
- Restes de ceràmica trobades en aquests poblats.
- Alguns noms de llocs amb origen àrab o berber,
com per exemple Rotana, Santa Cirga i Llodrà. - Les mesquites de cala Murada i de l’honor de Berenguer de Tornamira.
Això ens demostra que la població de Manaqūr havia adoptat els costums i la religió de l’Islam.
Es creu que cada pagès es dedicava a diverses activitats econòmiques com la pesca, la ramaderia, l’apicultura i diverses feines artesanals.
La conquesta cristiana
A partir del segle xi la situació política d‘al-Àndalus és molt inestable i els regnes cristians comencen la seva expansió cap a territori musulmà. D’aquesta manera, les tropes de Jaume I conquereixen l’illa de Mallorca l’any 1229. Els diferents grups musulmans s’hi resisteixen refugiant-se a muntanyes, coves i castells. Finalment, l’illa és poblada de nou amb gent procedent de la península Ibèrica.
Una de les coves que va servir de refugi per a la població musulmana va ser la cova dels Amagatalls, situada en una cova natural a Porto Cristo. Al seu interior es van trobar tota mena d’objectes domèstics com ara peces ceràmiques, eines agrícoles, agulles de bronze, i nombroses frontisses i claus amb restes de fusta que devien formar part de caixes per transportar els estris. Les característiques comunes de totes aquestes peces indiquen que devia formar part d’un grup familiar, i ens ajuda a entendre la manera de viure i les activitats econòmiques que duia a terme aquest grup.
Glossari
Al-Àndalus: territori de la península Ibèrica dominat pels musulmans,
entre els anys 711 i 1492.
Mayurqa: nom que va rebre Mallorca durant l’ocupació musulmana.
Emirat de Còrdova: estat musulmà independent que tenia la seu a Còrdova.