Exposició Brunet a Serrella

Brunet a Serrella

Manacor recorda amb reverència i amb una certa nostàlgia aquell homenet petit i coix que pintava a na Camel·la envoltat d’infants que jugaven i algun cop es burlaven. Deu ser així que hom arriba a comprendre la grandesa del senzill que pintava els racons de la ciutat, els sementers voltants, el campanar dels Dolors, la mola des Fangar, molts de cavalls i la nuesa erotitzant d’homes i dones. Cal agrair a Miquel Brunet (1919-2007) la insistència en la seva vocació car batallà contra la incomprensió familiar, el menyspreu de la suposada alta cultura i la ignorància d’una època gris. Pobre però savi, amb un esmolat sentit comú i sempre amb una rialla irònica a l’interior, l’artista esdevingué mestre. I el mestre, referent; fill il·lustre per designació municipal unànime el setembre del 2018. Enhorabona a tots per ajudar a restablir la memòria i pagar el deute d’una dignitat artística i personal que l’artista ens regalà, sense sospitar-ho, a tots els conciutadans.

A manera d’homenatge, la present mostra recull una síntesi de les temàtiques i dels gèneres que treballà al llarg de la seva vida: un panorama intens i heterogeni d’imatges, del qual encara estan per desvelar algunes incògnites. Acompanyen la proposta diferents objectes, dibuixos i fotografies que evoquen la infantesa, la joventut, la ciutat natal, les amistats, les inquietuds, el treball... per rememorar l’home darrere els pinzells. Tot l’exposat prové de Serrella, la casa en el camí del Moll on visqué i treballà la darrera etapa de la seva vida, allà on resten compilats tots els records i on descansa, serenament, el geni.

Gabriel Carrió i Vives,

comissari de l’exposició