Junts, volem amunt! Construïm el nostre estel de paper

Taller a càrrec d’Ennigulart realitzat per al Museu d’Història de Manacor

Introducció

A les diferents estances del Museu trobam unes peces ben especials, “grafits”. Són dibuixos fets sobre el propi mur. N'hi ha que estan gravats damunt la calç i d'altres pintats amb carbó o mangra (òxid de ferro).

Alguns dibuixos semblen fets per mans experimentades i que dominen la tècnica del dibuix figuratiu, però n'hi ha que tenen un traç més informal, més lliure, con si els hagués dibuixat un nin. Us imaginau si ara poguéssim omplir els murs amb els nostres dibuixos?

Hi ha una gran varietat de motius: vaixells, imatges religioses, cavallers, representacions de batalles, escuts... però per damunt de tots aquests n’hi ha un que crida especialment l'atenció. Es tracta d'un home, amb capell i calçons amb bufes, fent volar un estel sobre una església... jugant!

Enguany el lema del Dia Internacional dels Museus és la inclusió i la diversitat, així que us volem proposar que, junts, juguem tots i facem volar l'estel ben amunt!

Material necessari:

• Paper kraft (d’embalar) 40x40cm. Ha de ser un paper resistent però lleuger. Pots reciclar un paper de regal o ajuntar diversos fulls de diari.
• 9 tires del mateix paper de 4x9 cm, aproximadament.
• Bastonets de broquetes.
• Cinta adhesiva (Celo, cinta aïllant, Washi-Tape...).
• Cola blanca i pinzell.
• Estisores.
• 2 pinces d’estendre la roba.
• Corda prima i resistent.
• Tires de tela o llaç.
• Alguna cosa per enrotllar la corda i fer un rodet (un pal, una fusta, un tub de cartó...).

Passos a seguir:

Començam ajuntant amb cinta els bastonets de broquetes per aconseguir crear les dues varetes de l’estel. La cinta aïllant és la que li donarà més consistència però en pots utilitzar qualsevol altra. Necessitarem una vareta longitudinal de 55 cm (1) i una altra de transversal (en forma d’arc) de 65 cm (2).

Col·locam la vareta més curta (1) damunt la diagonal del quadrat de paper i la subjectam als caires amb dos rectangles petits encolats. Amb una altra tira de paper fixam la vareta en el centre.

Repetim l’operació amb la vareta més llarga (2) de manera que es creui amb l’altra formant un arc, i fixam també els extrems amb dues tires de paper encolat a cada punta.

Mentre s’asseca la cola, mantenim l’estel subjecte amb les pinces per poder seguir treballant.

On es creuen les dues varetes també hi posam dues tires de paper encolat.

Per posar la corda feim dos forats a la part inferior, i dos on es creuen els pals.

Passam cada extrem de la corda pels forats i els fermam subjectant el paper a les varetes. Hem d’acurçar la corda amb un nu, de manera que dibuixi un angle de 90º entre els dos segments de la corda (3).

Per fer la cua de l’estel, aferram dues tires de tela de 2 m de llarg a la punta inferior de l’estel (4) i dues més de 70 cm als dos caires (5).

Fer volar un estel és qüestió de pràctica i climatologia. S’ha d’ajustar el pes de la cua segons el vent que faci. Si veim que vola sense control, s’han de fermar trossos de tela a la cua per afegir-hi pes i que s’estabilitzi. En canvi, si no aconseguim que voli, li haurem de llevar pes.