Societat, població i cultura
Societat
Entre els segles XIII i XIV, conviuen moltes cultures al regne de Mallorca.
A la Ciutat de Mallorca hi viuen sobretot cristians catalans que volen diferenciar-se d’altres minories: jueus, esclaus –tàrtars, magrebins, moros, turcs,russos, italians, francesos, castellans i altres.
La població s’organitza en 4 classes anomenades mans:
La mà major: cavallers o baixa aristocràcia.
La mà mitjana: comerciants i professionals liberals com jutges o escrivents.
La mà menor: menestrals com ferrers i fusters, i pagesos.
La mà forana: pagesos. Són majoria però tenen molt pocs drets.
Els tres primers grups viuen a la capital mentre que el quart grup viu en els pobles de la part forana.
Les principals nissagues del poder al Manacor medieval
Durant l’època medieval, les famílies importants són de dos tipus:
- Famílies nobles que viuen a la Ciutat de Mallorca. Per exemple, les famílies Nunis, Comes, Tornamira o Galiana.
- Famílies foranes que viuen a les viles com Manacor. Amb el pas del temps guanyen presència en la vida política, econòmica,social i cultural del poble. Entre aquestes famílies destaquen els Ballester i els Sureda.
Els Ballester
Les primeres notícies que tenim de la família Ballester són de principis del segle XIV. Pere Ballester és el patriarca de la família. És el prohom o representant de la vila entre el 1363 i el 1371.
El seu fill Bernat Ballester es dedica a deixar doblers, ocupa càrrecs públics i protegeix persones del poble. Al segle XV, el patrimoni i prestigi dels Ballester augmenta i compren alqueries molt importants com Tènger, Sos Llulls i Son Sitges, entre d’altres.
Un altre membre molt important d’aquesta família és Joan Ballester (1432-1469). És conegut com el Gran i és notari i secretari reial. Joan Ballester aprofita la repressió de la revolta dels Forans per deixar doblers als pobles que han de pagar multes. Després li han de tornar els doblers amb interessos.
El seu fill Miquel Ballester (1469-1503), també conegut com el Gran, aconsegueix una cosa molt important per a la família. Aconsegueix que els seus hereus conservin i mantinguin unides totes les propietats. Que les finques no es divideixen entre diferents fills.
La crisi del final de l’edat mitjana
A mitjans del segle XIV empitjora la situació política i econòmica del regne de Mallorca. El governants han destinat molts de doblers a les guerres. I els pocs doblers que tenen es reparteixen de manera molt diferent. La capital rep més ajudes que la part forana.
A la vegada, es produeixen males collites i els productes agrícoles es paguen a preus molt baixos. Això fa que els pagesos cada vegada guanyin menys però hagin de pagar els mateixos tributs o imposts. Per això els pagesos dels pobles s’enfronten als nobles i comerciants de Ciutat. Les classes més pobres demanen que la riquesa es reparteixi de manera més justa.
Les 3 revoltes més importants són:
- La revolta del 1391.
- La revolta dels forans de 1450 a 1453, dirigida pel manacorí Simó Ballester.
- La Germania del 1521 a 1523.
Les autoritats posen fi en aquestes revoltesde forma molt violenta.Els dirigents dels pagesos són condemnats a mort,empresonats, expulsats de Mallorcao enviats a treballar a galeres.A molts pagesos també els hi prenen les terreso els obliguen a pagar multes molt grans.D’aquesta manera, creixen els grans latifundis,és a dir les grans finques agrícoles amb un sol propietari.
En aquesta època també són famosos els bandolers. Molts són pagesos perseguits per la justícia que sobreviuen robant als rics.
Un personatge destacat: Simó Ballester, lo Tort (Manacor ? - Ciutat de Mallorca, 5-1-1457)
Simó Ballester neix a Manacor en una família pagesa.Lidera la Revolta Forana (1450-1453), i per això li diuen «capità major».És un home persuasiu, compromès amb la llei i el rei, Alfons el Magnànim.Ballester és un gran líder, amb molt de carisma: cap pagès que el segueix no el deixa ni s’hi enfronta. Fins i tot, s’arriba a posar preu pel seu cap dues vegades.El juliol del 1452 parteix cap a Nàpols amb altres pagesos,ambaixadors del Consell de la part forana.Volen fer valer la lleialtat al rei i justificar la revolta.Quan arriben a Nàpols, el rei decideix condemnar molts d’ells, però deixa lliure a Ballester a canvi d’obligar-lo a lluitar en les guerres contra els florentins.L’estiu del 1456, Ballester torna a Mallorca, però el descobreixen i s’ha de refugiar a Menorca. Les autoritats el cerquen i al final el capturen i el tornen a Mallorca.Des del 25 de desembre roman empresonat a la torre de l’Àngel fins que, la nit de Reis del 1457, el maten. Aquest fet marca la fi de la Revolta Forana.L’estiu del 1456, Ballester s’escapa i torna a Mallorca.El descobreixen però aconsegueix amagar-se a Menorca. Finalment les autoritats el capturen i el tornen dur a Mallorca.
L’economia medieval
Què conraven i menjaven?
L’arribada dels nous pobladors després de la conquesta canvia el tipus de conreu.Es manté la manera de conrear de l’època musulmana amb molins d’aigua i síquies que transporten l’aigua.Però s’introdueixen altres productes com el cereal, la vinya i l’olivera.També s’introdueix la rotació de cultius, més propis d’una agricultura de secà.A les zones on viu menys gent,com és el cas del llevant mallorquí,es combina el cultiu de cereals i la ramaderia.A més de cereals, els pagesos cultiven llegums com faves, ciurons i llenties. I verdures com naps, cols, alls i carabasses. Hi ha pocs arbres fruiters que es planten prop de les zones amb aigua.
La majoria de cultius són per a l’autoconsum.No sobra res!Tot i que a Mallorca es cultiven cereals,per fer aliments bàsics com el pa, no basta per alimentar a tota la població.Per això durant l’edat mitjana ja s’ha de dur cereals de fora, sobretot de Sicília. Els pagesos de Manacor paguen un impost que es diu delme.Aquest impost no es paga amb doblers sinó amb blat. El blat es du al sitjar reial,un magatzem situat entre l’actual Plaça de la Constitució i el carrer Jaume Domenge.Aquest blat després es vena la reial botiga a un preu baix. En aquesta època hi ha famílies que no tenen forn per fer el pa. En aquests casos van als forns públics o forns de puja a canvi de pagar un impost.A l’edat mitjana és molt important la ramaderia.Serveix per obtenir menjar i també per pagar rendes. Això vol dir que hi ha imposts o deutes que es paguen amb animals.Són habituals els ramats de cabres i ovelles. Però sobretot es crien aus: gallines, capons, oques i coloms.Les famílies també solen compartir un porc per després fer la matança i tenir carn durant tot l’any. Però només es menja carn en dies importants com Nadal.
Quins són els oficis artesanals?
Entre els segles XIII i XIV, al regne de Mallorca ja hi ha grups d’artesans ben organitzats que s’anomenen gremis. Al segle XV destaquen el sector de la llana i la fabricació de diferents teixits. Es creen molts de llocs de feina i fins i tot s’exporten a Nàpols i Sicília. A Manacor, famílies importants com els Ballester, reparteixen llana per tota l’illa.Així en aquesta època es troben oficis artesanals com:carnissers, forners, picapedrers, ferrers,paraires que preparen la llana, teixidors, sastres i sabaters.
Què comercien?
El comerç és l’activitat econòmica més important d’aquesta època.Mallorca és un centre de redistribució del comerç. També hi ha comerç entre les illesi entre ports d’una mateixa illa.Hi ha documents que demostren que a l’any 1246 ja hi ha activitat comercial al port de Cala Manacor (Porto Cristo).El comerç de Manacor es centralitza a la plaça Reial,on hi ara hi ha la plaça Constitució.En el mercat es poden trobar productes i també serveis com: botiguers, dides,hostalers, carters, barbers, mestres, notaris, advocats, metges...
El comerç, en aquesta època,passa per dues etapes:
- Creixement (1230-1340)
- La corona Catalanoaragonesa s’amplia per la Mediterrània
- i crea noves rutes comercials.
- Durant els regnats de Jaume II i Sanç Ies realitzen nombrosos canvis que beneficien a la burgesia. L’any 1326 es crea el Consolat de Mar, un tribunal que vetla pel comerç i la navegació.
- Reconversió (1340-1523) A finals del 1400 agafa importància el comerç de «draps per blat»: la venda de draps mallorquins per blat italià. Continua funcionant també el comerç de redistribució.
L’art Gòtic a Manacor
Al Regne de Mallorca és molt important la difusió de l’art gòtic.Destaca el Palau reial de Perpinyà que es troba a França.Però a Palma també hi ha monuments gòtics tan rellevants com la Seu, el Castell de Bellver,la Llonja o el Palau de l’Almudaina.En els edificis gòtics és molt important l’alçada i la idea d’apropar-se al cel.I també la llum que és un símbol de Déu.A Mallorca apareixen importants artistes de renom com Ponç Descoll, Guillem Sagrera, Rafel Mòger,
Pere Niçard o Pere Terrencs entre d’altres.
L’església de Santa Maria
Després de la Conquesta es construeix l’església de Santa Maria a Manacor (1232).El primer rector conegut és Benet d’Arters.Cap al 1247, el rector disposa d’una casa pròpia a la vila. Llegint el seu testament es pot comprovarque va tenir diverses propietats.A principis del segle XIV, Jaume II encarrega edificar una nova església parroquial més gran i d’estil gòtic. Aquesta església es dedica a l’Assumpció de Maria.També es construeix l’actual rectoria.Les famílies més riques de Manacor,com els Ballester i els Sureda,ajuden a pagar la construcció de les capellesque configuren la nova església.Així augmenta la seva importància sociali també intenten aconseguir la salvació divina!De l’antic edifici parroquial es conserven diferents capellesi 2 torres gòtiques al costat del nou campanar.A partir del segle XV es creen confraries religioses. Les confraries agrupen a persones que són molt devotes d’un Sant o Santa. Una de les formes que tenen per fomentar el culte en aquest sant o santa és encarregar alguna estàtua o quadre amb la seva imatge.Les confraries més antigues de Manacor són les de Santa Anna, la de Santa Llúcia i la dels Captius.Però la Confraria més important és la de l’Assumpció.La van fundar Antoni Peretó i Nicolau Crespí al 1482.
A l'església trobam exemples d’art gòtic a:
- Pintures murals: un fresc dedicat a sant Cristòfol que és del segle XV.
- Pintures sobre taula/fusta:
- Retaule dedicat a santa Margalida.
- Retaules dedicats a sant Antoni i sant Sebastià.
- Són obres de Rafel Mòger i actualment es troben a la capella de Sa Vall, a Ses Salines.
- Tríptic dedicat a l’Anunciació, sant Antoni i sant Cristòfol, actualment en el Museu d’Art Sacre de Mallorca.
- Fragments que representen a Sant Bernadí i a Sant Bernat. Avui dia es troben a l’església de s’Horta.
- Retaule major dedicat als set goigs de Maria. L’autor és Pere Terrencs i la va fer al 1499.
Pel que fa a l’escultura, sabem de l’existència de:
- Talla de la Mare de Déu de les Neus que presideixl’espai central del retaule major.
- Talla de Nostra Senyora del Roser, al portal de la capella actual que duu el mateix nom.
- Làpides funeràries, com la del rector Bernat Puigsec.
Els grafits són una mostra artística popular molt representada a la torre dels Enagistes, seu del Museu. N’hi ha d’incisos i de pintats amb pigments dissolts en aigua: pols de carbó vegetal per fer el color negre,i d’òxid de ferro per al vermell o mangra. Hi ha escuts, lletres i representacions de persones i objectes.
