Trencaclosques Mosaic de na Balèria

Trencaclosques

Làpida sepulcral del segle vi dC

Son Peretó (Manacor, Mallorca)

Correspon a una dona que va ser enterrada al conjunt basilical de Manacor.

No sabem l'edat en certesa ja que els investigadors no es posen d'acord però sembla que tendria una edat avançada per l'època.

El que sí que és segur és que va ser una dona important dins la comunitat cristiana de l'època ja que és la única làpida que té una inscripció en llatí. Totes les inscripcions funeràries dels segles v-vii trobades en el territori de Manacor estan escrites en llatí, la llengua habitual de la immensa majoria dels habitants de Mallorca d’aquelles centúries.

La transcripció de la làpida és:

BALERIA

FIDELIS IN

PACE VIXIT

ANNIS TRS

DE HAC VITA

SD II KAL OCTO

La traducció és:

Balèria fidel va viure en pau (¿...?) anys. Va sortir d’aquesta vida el dia II de les calendes d’octubre.

El tema de l’edat és mal de fixar, ja que la inscripció presenta una abreviatura numeral vertaderament controvertida. Els diferents autors han proposat diverses possibilitats: 26, 60, 70 o 73 anys.

Tot cristià havia de ser enterrat en una sepultura que era considerada com un lloc de descans, és a dir, un koimeterion, paraula grega d’on prové el nostre mot cementiri. Allà reposava el cos, mentre que l’ànima del difunt començava un viatge que el podia portar a l’infern o al paradís. El final d’aquest viatge depenia dels actes realitzats en vida, però també del fet que fossin recordats pels vius. A l’època cristiana més remota, el record del difunt es feia oferint-li petites degustacions de vi i menjar, o amb oracions. Però més endavant en el temps ja només es podia arrabassar l’ànima de les urpes dels dimonis mitjançant misses celebrades pels sacerdots, és a dir, dient missa per les ànimes.

Paral·lelament, fou habitual voler ser enterrat en una església o al costat i, especialment, devora les relíquies allà dipositades. Es creia que era una manera d’afavorir la protecció espiritual dels difunts i de poder aconseguir la protecció en l’altre món. No ha d’estranyar, doncs, que tant a sa Carroja com a Son Peretó s’hagin trobat nombroses sepultures a l’interior i als voltants de les seves basíliques.